arquitectura, disseny, i més
menu

Ahir vaig poder visitar, finalment, l’exposició del projectes presentats a concurs per a l’Habilitació Parcial de la seu del CTAV, qu es pot veure a la mateixa seu.

I des d’ací m’agradaria felicitar públicament Amelia Perea, Álex Etxeberria i Eduardo Landia per guanyar el concurs i per la qualitat del seu projecte “En el patio del Colegio”. Felicitem-nos també tots els col·legiats per la tria que hem fet.

Crec, sincerament, que hem escollit el millor projecte presentat al concurs. I ho crec perquè és un projecte resolt amb senzillesa (que no simplicitat) i que obri el col·legi al public general convidant-lo a entrar i gaudir de l’espai exterior del pati.

L’organització del concurs, però, no ha estat tan ideal.

En primer lloc, com a col·legiat del propi CTAV, crec que és insultant fer-nos pagar una taxa d’inscripció, independentment de la quantitat de la taxa o les contraprestacions que ens oferiren. Si nosaltres mateixos ens obliguem a pagar per a treballar, quin exemple estem donant? Amb quina legitimitat podem demanar després una compensació econòmica justa per la nostra feina si el nostre col·legi no ho fa?

Per altra banda, tant el CTAV com el COACV i satèl·lits (hna, arquia, etc…) semblen estar patint un procés de relocalització que el concurs no ha tingut en compte. Haguera sigut molt més interessant proposar un concurs que al menys poguera preveure l’ús de l’edifici annexe a la seu (que és del col·legi) conjuntament amb el ja en ús i tractar-ho tot de manera integral encara que ara s’executara sols l’accés i el pati.

Aquest mateix edifici del col·legi està en un estat de conservació dubtós, i deuria ser deure del col·legi actuar amb exemplaritat amb ell. No podem anar pregonant que hi ha que mantindre els edificis, i que la rehabilitació és el futur i no fer res d’açò a casa nostra.

Sí, ja sé que els recursos de que disposem son escassos, però afegir una visió global del conjunt al concurs demostraria al menys una predisposició, i no aniríem fent xicotetes reformes sense un objectiu més ampli i clar.

imatge propietat de “CTAV

Com ja hem comentat abans, la nostra feina té l’objectiu de transformar la realitat en que vivim imaginant i construint edificis. I és, en part, responsabilitat nostra decidir en quina direcció volem transformar-la. Com podem fer una arquitectura responsable que responga a aquesta responsabilitat? Quins passos podem donar? On fixar-se?

A títol personal jo m’he fixat tres àmbits i objectius per a observar:

1.- L’arquitectura deu ser responsable amb si mateixa.

No podem oblidar que el que fem és arquitectura. Així, el primer pas és respectar l’arquitectura. Respectar l’arquitectura? Si. Primer la que ja existeix, aquella que ens precedeix i sobre la que podem estar actuant; també la que ens envolta i serà veïna dels nostres projectes: projectem amb l’entorn i allò que ja existeix. En segon terme, l’arquitectura projectada deu ser bona arquitectura, ben dissenyada, construïda, i utilitzada. L’objectiu deu ser una arquitectura feta (i utilitzada) amb racionalitat i senzillesa, que optimitze recursos i tinga vocació de perdurar.

2.- L’arquitectura és per a ser habitada.

I és l’individu en primer terme i la societat en el seu conjunt qui ho farà. Ha de generar, per tant, espais útils, còmodes, confortables, i saludables per a l’ésser humà. Però no podem oblidar que l’ésser humà viu en societat i aquesta també es veu afectada pel que projectem. Així, la bona arquitectura deuria de ser accessible, inclusiva i no discriminatòria, i tractar de millorar la societat en qualsevol forma possible. Podem generar espais de relació, denunciar allò que no ens agrade (i imaginar espais per a que ho puga fer qualsevol), promoure un estil de vida… Transformem la societat amb els nostres projectes.

3.- L’arquitectura ha de ser sostenible.

No la podem imaginar d’altra forma. Els recursos de que disposem son finits i deguem usar-los amb mesura. Ni els espais que ocupem, ni l’energia consumida, ni els recursos naturals i paisatgístics al voltant de la implantació, construcció, i vida útil poden escapar de ser tinguts en compte quan projectem.

Entenc que és molt difícil complir amb tots els objectius proposats. La majoria de vegades no està al nostre abast, ni depèn exclusivament de nosaltres. El que sí podem fer es tractar de tindre aquests plantejaments en ment cada vegada que ens enfrontem a un repte tècnic o creatiu.

Potser no puguem dur-los a terme tots, però el sol procés de fer-los entrar a l’equació de ben segur que millorarà els nostres projectes i, per tant, la realitat que transformen.

imatge: “The Architect’s Dream” de Thomas Cole, [Domini públic]

El passat 20 de Maig l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) va resoldre convocar un conjunt d’ajudes en matèria d’estalvi i eficiència energètica per a la industria i els edificis del sector terciari. Podeu consultar la Resolució completa o continuar llegint per a obtindre un breu resum.

Teniu fins al 30 de Juny de 2015 per a sol·licitar-les. Si, no és cap broma. Si voleu optar teniu menys d’un més per a buscar tècnics, redactar projectes i reunir tota la paperassa requerida.

El primer gran bloc de les ajudes va destinat al sector Industrial i està dotat amb 2.300.000€.

Els projectes podran rebre una ajuda de fins al 30% del seu cost amb un màxim de 100.000€. Les actuacions hauran de tindre un cost mínim de 10.000€ i acreditar un estalvi suficient d’energia.
Entren dins de les ajudes la substitució d’equips i instal·lacions d’il·luminació per altres més eficients, la millora de rendiment a equips no climàtics i la instal·lació de recuperadors de calor o sistemes de mesura i control del consum energètic.

El segon gran bloc de les ajudes va destinat als edificis de sector Terciari i està dotat amb 621.000€.

Les millores a instal·lacions tèrmiques (calefacció, climatització i aigua calenta) que reduïsquen un 20% el consum amb un cost mínim de 6.000€ podran rebre una subvenció de fins a 100.000€ i el 30% del cost de l’actuació.

Les millores a instal·lacions d’il·luminació interior que reduïsquen un 30% el consum amb un cost mínim de 6.000€ podran rebre una subvenció de fins a 30.000€ i el 20% del cost de l’actuació.

I per últim, la implantació de sistemes de mesura, control i gestió del consum energètic que reduïsquen un 10% el consum amb un cost mínim de 3.000€ podran rebre una subvenció de fins a 30.000€ i el 30% del cost de l’actuació.

Així, si penses emprendre millores a l’eficiència energètica a la teua empresa, l’IVACE posa a al teua disposició fins a 100.000€ en ajudes, però el termini per a demanar-les acaba en Juny.

imatge de Nemigo (Own work) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons

El passat 28 d’Abril de 2015, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va aprovar la Resolució del IDAE que amplia el programa d’ajudes PAREER (No el confonguem amb el Pla Estatal de Vivenda, que és l’altra línia d’ajudes que ja hem comentat) i que aporta algunes novetats front a la seua versió anterior.

Per als que ja conegueu el programa PAREER, bàsicament amplia els fons i els fa conjunts per a les quatre línies de subvencions; compatibilitza les ajudes amb les del Pla Estatal de Vivenda, abans incompatibles; prorroga els terminis i presenta noves quanties a atorgar-se; i s’adreça a un grup més ampli d’edificacions, no sols vivendes.

Per als que no, tractaré d’explicar-lo de zero i no avorrir-vos massa.

El nou programa PAREER-CRECE està destinat a incentivar econòmicament la rehabilitació energètica integral d’edificis. Que no vos espante el terme “integral”, vol dir que hi ha que actuar sobre el conjunt de l’edifici, no sols una vivenda; però pot ser una actuació que canvie sols les finestres, o un tipus concret de façana.

Aquest nou tram del programa contempla 200M € d’ajudes a repartir fins al 31 de Desembre de 2016 per concurrència, que vol dir que el primer que els demane de’ls endú.

Anem al cor del programa: les ajudes.

El PAREER-CRECE ofereix subvencions fins al 90% (si, heu llegit bé) del cost elegible de la rehabilitació. D’aquest 90%, depenent de l’actuació hi ha una part que és una ajuda directa en forma de diners. La resta, fins a completar el 90% màxim es pot donar amb préstecs reembossables a 12 anys (1 de carència) a un tipus d’interès d’euribor +0% (molt barat).

Si l’actuació es de Millora de l’eficiència energètica de l’envoltant tèrmica (façanes, sostres i finestres principalment), la subvenció directa base es d’un 30% del cost, però pot ser ampliada fins al 80% per criteris socials, d’eficiència i si l’actuació es integrada (recordem que el Pla Estatal de Vivenda fixa un màxim del 35% de l’actuació, per a comparar)

Si Millora l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, la subvenció directa base es d’un 20%, i pot ser ampliada fins al 60% per criteris d’eficiència i d’implantació d’un sistema de monitorització d’us de l’energia.

Si substituïm l’energia convencional per biomasa a les instal·lacions tèrmiques, la subvenció directa base es d’un 25% del cost, i pot ser ampliada fins al 40% per criteris socials i si l’actuació es integrada.

I si la substituïm per energia geotèrmica, la subvenció directa base es d’un 30% del cost, i pot ser ampliada fins al 55% per criteris socials i si l’actuació es integrada.

En resum, si et planteges millorar l’eficiència energètica del teu edifici, l’IDAE pot subvencionar-te fins al 90% del cost de l’actuació en ajudes directes i préstecs favorables.

imatge de Jcvasc~commonswiki [Public domain], via Wikipedia

Quasi coincidint amb el segon aniversari del RD 233/2013 de 5 d’Abril, que regula el Pla Estatal de Vivenda 2013-2016 amb diversos programes de subvencions, ens arriba la seua aplicació econòmica a l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

El passat 24 de Març la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va aprovar les ordres 7/2015 i 8/2015 destinades als programes de Suport a la Implantació del IAE.cv i de Rehabilitació Edificatòria respectivament. A aquest post parlarem del segon, les ajudes per a la redacció de l’Informe ens les reservem per al pròxim post al respecte.

La primera ronda d’ajudes està dotada amb 11.786.751€ i hi ha fins al 31 de Maig per a presentar les sol·licituds, el qual ens fa pensar que pocs immobles podran demanar-la, donat el breu plaç donat.

La quantia màxima de la subvenció és de 8.050€ per vivenda si es compleixen tots els requisits. Així, un edifici de 10 vivendes i 2 locals comercials disposaria de fins a 96.600€ (8.050 x 12) per a subvencionar actuacions de rehabilitació.

Altre límit situa el màxim subvencionable en el 35% del cost de l’actuació. Per tant, si aquest mateix edifici es rehabilitara amb un cost de 100.000€ tindria dret a 35.000€ dels 96.600 abans esmentats.

El programa diferencia tres tipus d’actuacions amb els seus propis límits atenent a diverses condicions:

  • Fins a 4.400€ per vivenda per a actuacions de conservació.
  • Fins a 5.500€ per vivenda per a millores de la qualitat i sostenibilitat.
  • Fins a 4.400€ per vivenda per a millores en accessibilitat.

Algunes de les condicions més importants per a poder accedir a aquestes ajudes son:

  • S’ha de comptar amb l’Informe d’Avaluació de l’Edifici.
  • Deu ser de tipología residencial col·lectiva
  • Construït abans 1981
  • Que el 70% estiga destinat a vivenda habitual.

Aquesta és una bona oportunitat per a escometre obres tan necessàries als nostres immobles amb una quantiosa subvenció, però hi ha que donar-se pressa per a poder presentar tota la documentació (IAE.cv inclòs) per a sol·licitar l’ajuda donat que el plaç és ben escàs. I la pròrroga o ampliació d’aquest programa donat el calendari electoral és tot un misteri.

imatge de TaxRebate.org.uk [CC BY 2.0], via Flickr

El primer benefici, i més evident, és que un tècnic qualificat en edificació visita l’edifici en qüestió i fa una revisió de l’estat de l’edifici.

No podem destacar prou la importància d’aquest fet. Sovint s’habiten edificis que ja han complit els 50 anys (inclús el centenar) i mai han sigut revisats per cap tècnic.
Si tenim en compte que l’EHE (Instrucció per al formigó estructural) fixa la vida útil de l’edifici entre els 50 i els 100 anys podem estar fent la primera revisió quan la vida útil de la nostra propietat comença a esgotar-se.

Açò suposa un risc important per a la construcció i per als habitants, donat que pot haver una degradació, observable o no per la propietat, que degenere en un col·lapse o danys propis i a tercers.

Amb l’obtenció del IAE.cv regularitzem legalment l’estat de l’edifici. Açò pot ser especialment important per a les assegurances, donat que un edifici ben conservat (certificat per tècnic competent) pot ser més econòmic d’assegurar. I arribat el moment de cobrir un dany propi o a tercers encara està per veure com responen les asseguradores quan un edifici sobrepassa els 50 anys i no ha complit amb la revisió corresponent.

L’IAE.cv proporciona també el Certificat d’Eficiència Energètica de l’Edifici. Aquest inclou totes les vivendes contingudes al mateix i és vàlid per a poder llogar o vendre qualsevol d’elles. No cal que cada vivenda tinga el seu certificat, amb el de l’edifici és suficient.

A banda d’informar-nos sobre l’estat de conservació del nostre edifici, del seu nivell d’accessibilitat actual, i de la seua eficiència energètica, l’Informe d’Avaluació de l’Edifici és el document que ens obri les portes a totes les ajudes públiques per a conservació i millora de l’accessibilitat i eficiència de l’edifici. Sense registrar l’informe no podrem accedir a cap ajuda destinada a aquests aspectes.

Resumint, l’IAE.cv revisa el correcte estat del nostre immoble, certifica energèticament totes les vivendes que conté i és indispensable per a accedir a ajudes públiques.

imatge de Joanbanjo (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

Com passa amb tantes altres normes, la llei estatal fixa l’obligació de passar aquesta revisió a un grup molt concret d’edificacions; però la norma autonòmica amplia aquest grup i l’estén a un àmbit molt més ampli.

A l’àmbit estatal, la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes fixa al seu article 4 l’obligació d’obtindre l’informe als propietaris d’immobles ubicats en edificacions amb tipologia residencial de vivenda col·lectiva amb una antiguitat superior a 50 anys, en el termini màxim de cinc anys d’acord amb el calendari de la disposició transitòria primera.

Açò fixa aquesta obligació efectivament per a “blocs de vivendes” a partir dels seus 55 anys.

Al mateix article també estableix aquest informe com requisit previ indispensable per a poder accedir a qualsevol ajuda pública destinada a conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica de l’edifici.

A la Comunitat Valenciana, però, la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP) amplia el seu àmbit d’aplicació a tota edificació catalogada o d’antiguitat superior a cinquanta anys al seu article 180.

Així, a la Comunitat Valenciana estan obligats a ser revisats tots els edificis, no sols els bloc de vivendes, que tinguen 50 anys o més, o estiguen catalogats. També suprimeix els 5 anys de gràcia que donava la llei estatal de forma que l’obligació és efectiva d’immediat.

Si eres propietari d’un edifici construït abans de 1965, o d’un que està catalogat, o vols accedir a ajudes públiques per a millores, ha de passar l’IAE.cv.

imatge de Panarria (Own work) [CC BY-SA 3.0 or GFDL], via Wikimedia Commons

El nou Informe d’Avaluació de l’Edifici de la Comunitat Valenciana (IAE.cv d’ara en avant) és una revisió que han de passar els edificis per a assegurar-se del seu estat de conservació. De forma anàloga a la ITV dels vehicles, és obligatori passar la revisió de l’edifici en complir aquest 50 anys, i s’ha de repetir cada 10 anys.

També és requisit indispensable per a sol·licitar qualsevol tipus d’ajuda o subvenció oficial destinada a conservació, eficiència energètica, o millora de l’accessibilitat; independentment de l’edat de l’edifici.

Aquestes revisions han de ser executades per tècnics competents en edificació (com és el nostre cas), i l’informe resultant s’ ha de registrar a l’autoritat autonòmica competent.

L’IAE.cv consta de tres parts:

1.- Informe de CONSERVACIÓ de l’Edifici, que recull els desperfectes i patologies visibles a l’edificació i la seua possible causa, i recomana si escau accions de reparació o rehabilitació.

2.- Avaluació de les condicions d’ACCESSIBILITAT universal dels elements comuns de l’edificació, i relació de millores raonables susceptibles d’executar a l’edifici.

3.- Inclou també el CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA de l’Edifici, que avalua les característiques de l’edifici per tal de proporcionar una dada estimada del seu consum energètic.

I açò és, de manera molt resumida, el nou IAE.cv.

imatge de Cinthya novas (Own work) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons