arquitectura, disseny, i més
menu

Ahir vaig poder visitar, finalment, l’exposició del projectes presentats a concurs per a l’Habilitació Parcial de la seu del CTAV, qu es pot veure a la mateixa seu.

I des d’ací m’agradaria felicitar públicament Amelia Perea, Álex Etxeberria i Eduardo Landia per guanyar el concurs i per la qualitat del seu projecte “En el patio del Colegio”. Felicitem-nos també tots els col·legiats per la tria que hem fet.

Crec, sincerament, que hem escollit el millor projecte presentat al concurs. I ho crec perquè és un projecte resolt amb senzillesa (que no simplicitat) i que obri el col·legi al public general convidant-lo a entrar i gaudir de l’espai exterior del pati.

L’organització del concurs, però, no ha estat tan ideal.

En primer lloc, com a col·legiat del propi CTAV, crec que és insultant fer-nos pagar una taxa d’inscripció, independentment de la quantitat de la taxa o les contraprestacions que ens oferiren. Si nosaltres mateixos ens obliguem a pagar per a treballar, quin exemple estem donant? Amb quina legitimitat podem demanar després una compensació econòmica justa per la nostra feina si el nostre col·legi no ho fa?

Per altra banda, tant el CTAV com el COACV i satèl·lits (hna, arquia, etc…) semblen estar patint un procés de relocalització que el concurs no ha tingut en compte. Haguera sigut molt més interessant proposar un concurs que al menys poguera preveure l’ús de l’edifici annexe a la seu (que és del col·legi) conjuntament amb el ja en ús i tractar-ho tot de manera integral encara que ara s’executara sols l’accés i el pati.

Aquest mateix edifici del col·legi està en un estat de conservació dubtós, i deuria ser deure del col·legi actuar amb exemplaritat amb ell. No podem anar pregonant que hi ha que mantindre els edificis, i que la rehabilitació és el futur i no fer res d’açò a casa nostra.

Sí, ja sé que els recursos de que disposem son escassos, però afegir una visió global del conjunt al concurs demostraria al menys una predisposició, i no aniríem fent xicotetes reformes sense un objectiu més ampli i clar.

imatge propietat de “CTAV

Quin gustàs dona poder desitjar-vos bones vacances!

Aquesta ha segut una temporada/ronda solar/curs ben profitosa per a mi, perquè per culpa gràcies al baix volum de feina he pogut dedicar els esforços a dos punts molt importants per a estudiANDANA.

Un, és aquest mateix que podeu llegir ara mateix: el blog. estudiANDANA ja comptava amb web des del seu inici, però la decisió d’obrir un blog li ha donat un impuls considerable. Ara podem oferir continguts, informar i opinar del que ens semble interessant. Un web amb continguts de qualitat i actualitzats atreu més públic i és més útil tant per a qui el redacta com per a qui el llig, veritat? Tanmateix, cada entrada al blog suposa una immersió expres i intensiva al tema a tractar. Així és una eina perfecta per a reciclar coneixements i buscar-ne de nous.

Açò mateix enllaça amb el segon punt: la formació. El meu calendari formatiu d’aquest any ha estat molt dens i divers, encara que ben orientat (vull pensar) cap a la rehabilitació i la sostenibilitat. Aquests han de ser dos punts vitals per la industria i la societat d’ara en avant. I estudiANDANA no pot passar-ho per alt.

És per açò que començàrem l’any (i el web) parlant-vos de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici. Un punt de partida excel·lent per a mantindre el nostre parc immobiliari en perfecte estat rehabilitant-lo tant funcional com energèticament.

L’any que ve continuarem oferint-vos temes de qualitat en aquesta mateixa direcció i vos en proposarem de nous per a continuar creixent amb nous projectes.

Carregueu les piles, que l’any que ve ha de ser millor encara que aquest!

imatge de Stefan Schäfer, Lich (Own work) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons